11/08/2010

La vertat

« Companhon de ma nuèch
Venguères dins mon lièch
Doç amorós alat
Me contar la vertat.

Vertat resconduda
Mas vertat capuda
Me portères d'abòrd
Me pausères sul còr.

T'ausiguèri, paure
Mas plorèri gaire
Plorar far pèrdre temps
Luchar a mai de sens.

Me levèri d'un salt
O cridèri pro nalt
E que l'espèr venga
Cambièri ma lenga. » (J. M.)

2 commentaires:

Florenci Salesas a dit…

Soi demorat fascinat per aquela poesia, aqueste matin, quan l'ai leisit. Al cors del jorn ai ensajat de la revirar al catalan per la partejar amb los mieus amics ( s'o permetes, evidentament )
, en ensajant de conservar lo sens, los sons, la rima e las sillabas. Es estat impossible trobar la perfeccion ( e mai dins un jorn coma uèi, plan trencat en temps ) mas te daissi per ara una version.

L'original es meravelhós, de segur.


La veritat

Company de la meva nit
Vingueres al meu llit
Dolç amorós alat
Duent-me la veritat.

Veritat retinguda
Mes veritat tossuda
Que portares al moll
I em ficares al cor.

Et vaig escoltar, pobre
Mes sense plorar gaire
Plorar fa perdre el temps
Lluitar té molt més sens.

Em vaig llevar d’un salt
Ho vaig cridar ben alt
Que l’esperança vingui
I em canvià la llengua.

Patricia a dit…

Geniau ! (Aquò m'adujarà per aprene lo catalan) :)