06/04/2010

Jornada plombada

Vese ben que vos vau plombar aquela crana jornada de prima mès ai aquò dins lo cap. Alara, me diretz, perqué pas la version de Léo Ferré ? E ben per çò que Dadida es una persona que m'a totjorn tocada e qu'ai aicí l'escasença de parlar d'ela (mès l'auriái ben fach un jorn). Quand ère pichona e que tot lo monde se fotiá d'ela, me metiái dins de colèras negras. Li caliá pas tocar. E la trobave talament polida ! En 81, èra davant, dins una rauba de mossalina ròsa, per anar sus la tomba de Jaurès al Panteòn. Farà lèu 23 ans qu'a causida sa sortida.

1 commentaire:

merike a dit…

Aquesta és una cançó més tranquil que ella va fer en general. La recordo molt poderosa. Ella es va suïcidar. El vaig llegir a la Viquipèdia. Jo no ho sabia. Però no podem escoltar-la molt aquí a la Perifèria.